T'enyorarem Ernesto!

Ahir va morir Ernesto Sábato, poc abans de fer els 100 anys. Ha volgut la casualitat que estigui llegint en aquests moments una de les seves tres novel·les: "Sobre héroes y tumbas". Es la segona vegada que inicio la lectura d'aquesta obra, densa, difícil, i alhora subjugant. Tot un repte intel·lectual i estilístic per al lector. La primera vegada, l'any 1985 (quan vaig adquirir el llibre) no vaig reeixir a arribar al final. Aquest cop espero que me'n sortiré. Molts pocs llibres se m'han resistit fins ara. Ja he superat la primera quarta part, el món de Martín i Alejandra i l'atmosfera del Buenos Aires que retrata Sábato, són ja una mica meus i em tenen atrapada, malgrat la lletra tan petita d'aquest llibre de 400 pàgines que fa dies fa vetlla a la meva tauleta de nit.

D'Ernesto Sábato, però, em captiva sobretot el seu pensament i la seva valentia en proclamar-lo. De la defensa que fa dels seus valors, n'hauríem d'aprendre tots plegats. A les seves memòries: "Antes del fin", Sábato explica la seva lluita pels drets humans i la seva participació en la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones per jutjar els crims de la dictadura argentina. La desaparició de figures com Sábato, em fa preguntar un cop més on són els intel·lectuals d'avui dia. Hi són? I, si hi són, com és que no diuen res? Com és que s'alcen tan poques veus, per damunt de la xerrameca global, en defensa del que és essencial? T'enyorarem Ernesto!