La realitat manllevada

La relativa tranquil·litat dels dies de Setmana Santa m'ha permès avui sortir de casa després de fullejar digitalment la premsa. M'ha cridat l'atenció la contra de la Vanguardia. L'entrevistat és Kelly Nyks, autor del documental "Split: a divided America", on narra com els corrent ideològics radicals conservadors estan generant en l'opinió pública percepcions de la realitat interessades. És a dir, no es propaguen les idees i els parers, sinó que es difonen fets que no són reals com si ho fossin. S'assegura, per exemple, que les armes de destrucció massiva a Irak es van trobar i es presenten proves manipulades en aquest sentit.

Això m'ha recordat una conferència interessantíssima que vaig escoltar de Daniel Innerarity, filòsof vasc, assagista i articulista, i professor a la Universitat de Zaragoza. Innerarity parla de la "realitat manllevada". És a dir, així com en el passat les persones només tenien una idea de la realitat a partir de la pròpia experiència viscuda, a partir de l'aparició dels mitjans de comunicació -i especialment els àudiovisuals- fem la nostra construcció de la realitat a partir del que ens expliquen en un percentatge molt superior al que vivím en primera persona. D'aquí la gran importància, i també el gran perill, de les versions a les que donem crèdit i estatus de veritat. Només cal fer una passada pels canals de TV digital i veure la proliferació de debats encesos on es diuen autèntiques barbaritats amb total impunitat. No només són una anècdota, estan escampant idees que són tan simples com perilloses. Quallen amb molta facilitat perquè no cal fer cap esforç intel·lectual per assimilar-les.

Diu Nyks que les noves tecologies permeten una gran manipulació d'imatge i de so. Permet fer les mentides a la carta i amb gran solvència tècnica. Tot això em retorna a l'afirmació que pot semblar d'una esquerra molt passada de moda "la cultura us farà lliures", però que pren una extraordinària vigència davant d'aquest panorama. I cultura, en un sentit amplíssim: accés a la informació, capacitat d'entendre i assimilar l'allau d'informació que ens arriba, capacitat de contrastar, formació d'un criteri propi, anàlisi i acceptació de les opinions contràries... Una llarga llista de deures que tenim les persones a l'hora de posicionar-nos davant el món i d'actuar en conseqüència. No ho tenim gens fàcil, però ho hem de fer. És la nostra obligació envers la societat, la present i la futura. No tenim alternativa. O més ben dit, l'alternativa és esfereïdora.