Trenta anys

Diu el tango que “veinte años no es nada”. Com a llicència poètica no està malament, però la veritat és que vint anys són tota una vida. I trenta anys, encara més. M’ha sobtat la sortida de l’alcalde de Corbera, Josep Canals, posant com a excusa per no abordar un problema, el fet que fa “trenta anys” que dura. Els polítics ens oferim per anar al capdavant de la societat per a resoldre problemes, tant si són conflictes vells com nous. Les causes d’on vénen els conflictes, només ens han de servir per a trobar una millor solució, per entendre com s’han originat i no tornar a caure en el mateix. L’alcalde Josep Canals només ha de tenir clar si resoldre l’estat de la carretera del Bonrepòs és una prioritat per a ell. Si considera que no és urgent solucionar-lo, ha de tenir la valentia de dir-ho. Si, al contrari, creu que constitueix un perill per al veïnat que hi transita, el que ha de fer és posar-hi una solució immediata, encara que sigui provisional, i treballar per trobar-hi un remei definitiu. Sortir amb paraules buides, dient que sí però no, espolsant-se les responsabilitats i donant l’excusa que es tracta d’un problema vell i que les urbanitzacions són un problema no és ni racional ni responsable. Les urbanitzacions no són un problema. El problema és que no sabem veure les solucions.